Aqui us deixo una recopilació de moments dolorosos que té la vida. N'hi ha algun que realment fa molt mal de veure...
A alguns potser només pel fet de sentir bona música, però a d'altres segur que us porta molts bons records d'èpoques passades en les que habitualment no penseu i que ara us vindran de sobte a la memòria i faran que avui acabi sent un molt bon dia. Disfruteu-la.
Scorpions - Still loving you
Com que tot distreu i jo sóc fan dels Simpson, avui he acabat el dia creant-me a mi mateix suposant que visqués a Springfield i fós de la mateixa raça que la família Simpson.
Tot això i més ho podeu fer mitjançant un senzill assistent que es pot trobar a la pàgina web de la nova pel·licula dels Simpson i mitjançant el qual podreu crear-vos a vosaltres mateixos en 8 senzills passos.
Apa, ja sabeu com perdre 10 minuts del vostre temps.
Mentre a Catalunya sembla que els trens no arriben mai quan toca, a l'India, quan el tren va tard, el conductor simplement apreta el pedal del gas a fons per arribar puntual. Així de fàcil.
He de reconèixer que em fan certa enveja perquè demostren no tenir gens ni mica de vergonya.
Ull amb el de la camisa blanca que té molts números per ser el nou David Bisbal !!!
Si ahir penjava un vídeo del millor guitarrista del món, avui en penjo un d'un al que li diuen el Boss. Per alguna cosa serà.
Tanqueu els ulls, allibereu la ment i deixeu-vos portar riu avall...
Això és el que passa quan s'ajunten en Mark Knopfler (el millor guitarrista del món) amb l'Eric Clapton, l'Sting i en Phil Collins:
Els que vau viure els inicis de Tele5 segur que recordareu el programa 'Humor amarillo'. Tot i que tenim la sort que el canal Quatro el torna a emetre, us deixo un recopilatori de les 25 millors patacades que ens han regalat els concursants. Quin mal...
Quin nivellàs que té la televisió últimament. Qui diu que només fan tele-escombraries?
Aquesta professional de la televisió comença torrada i acaba volant del globus que porta a sobre...
I dic jo que ben parit seria poder començar cada dia alçant el vol com un ocell, encara que només fós durant cinc minuts per poder veure des d'una posició privilegiada com s'adorm la lluna i es desperta el sol...
A aquestes alçades tothom haurà sentit a parlar de Factor X i els frikis que es poden veure durant els seus càstings. Un dels grans descobriments que haurà fet aquest programa i del qual sentirem a parlar segurament durant aquest estiu és aquesta pobra noia i la seva canço 'Ponte el cinturón'. Es veu que per triunfar a la vida s'ha de ser carn de manicomi. Jutgeu vosaltres mateixos...
Segurament, aquest gos té un coeficient intel·lectual superior a la de de molts altres animals de dues potes...
Qui ho diria que un joc de canalla pot ser tant conflictiu... i divertit de veure !!
Aquest no és per riure. Es tracta de pensar una mica, que de tant en tant també va bé. És dels vídeos bons que he vist últimanent.
Hoy he despedido a mi becario.
Que por qué he despedido hoy a mi becario?
Veréis:
Era mi 37 cumpleaños, mi humor no estaba muy bien que digamos.
Aquella mañana, al despertarme me dirigí a la cocina para tomar una taza de café, a la espera de que mi marido me dijese:
"¡Feliz cumpleaños, querida!"
Pero él no me dijo ni buenos días...
Y me dije a mi misma:
"¡¿Es ese el hombre que yo me merezco?!"
Pero continúe imaginando: "Los niños seguro que se acordarán".
Pero cuando llegaron a desayunar, no dijeron ni una palabra.
Así, salí de casa bastante desanimada, pero me sentí un poco mejor cuando entre en mi oficina y mi becario me dijo:
"Buenos días, Sra. López, ¡Feliz cumpleaños!"
Finalmente, alguien se había acordado...
Trabajamos hasta el medio día, cuando mi becario entró en mi despacho, diciendo:
"Sabe Sra. López...hace un hermoso día y ya que es el día de su cumpleaños, podíamos almorzar juntos, solos usted y yo".
Acepte, y fuimos a un lugar bastante reservado.
Nos divertimos mucho, y en el camino de vuelta, él propuso:
"Con este día tan bonito, creo que no deberíamos volver a la
oficina.
Vamos hasta mi apartamento, y allí podemos tomar una copa".
Fuimos entonces para su apartamento, y mientras yo saboreaba un Martini, él dijo:
Si no le importa voy un momento hasta mi cuarto a ponerme una ropa un poco más cómoda".
-Está bien, como quieras, respondí-
Pasados cinco minutos, más o menos, él salió del cuarto con una tarta enorme, seguido por mi marido, mis hijos, mis amigos y todo el personal de la oficina. Y todos cantando, Cumpleaños Feliz...!"
Y allí estaba yo, desnuda, sin sostén, ni bragas, echada en el sofá del salón...!
No somos nadie...